Historietes a vuit mans

La sensació mosquetera de tots per un i un per tots, l'orgull de pertanyença a un grup de treball que funciona, és de les més gratificants que pot haver-hi en una feina.

Allà on hi hagi un equip de categoria, hi haurà una bona feina. Congeniar, compaginar, empatitzar, implicar-se, és bàsic, però també ho és entrenar-se. Un equip no es fa d'avui per demà, requereix colzes enganxats durant hores, la creació d'una sintonia que ve de la coneixença i la confiança. A vegades pressions externes poc desitjades creen objectius comuns i complicitats per tota la vida. Hi ha equips que amb el temps consegueixen un engranatge fi i eficient, com les parelles que s'entenen només amb una mirada.

Grans duets literaris com Dominique Lapierre & Larry Collins, els fantàstics Preston & Child (creadors del detectiu Pendergast) o sense anar més lluny els entranyables Andreu Martin & Jaume Ribera (de qui em vaig passar l'adolescència llegint aventures d'en Flanagan) sempre m'han cridat l'atenció. Per això quan vaig descobrir l'iniciativa del Veí de Dalt , que proposava historietes a quatre mans, m'hi vaig llençar amb entusiasme. S'ha de dir que escriure conjuntament relats sense cap coneixença prèvia de les altres mans no és fàcil, però és estimulant, i ofereix uns resultats prou satisfactoris per ser equips de nova creació.