La fabulosa realitat

Vet aquí una vegada una formiga que vivia a La Selva. Li direm la Formiga Amiga. Els besavis de la formiga, eren els fundadors del formiguer, que havien creat juntament amb altres col·legues fa mooolts i molts anys. Al principi era un formiguer més aviat informal, familiar, on manava la formiga reina amb l'ajuda d'una assistent, i les treballadores es dedicaven únicament a aplicar el gra per l'hivern amb molt bona voluntat i més o menys organització. Tot anava prou bé, les formigues sabien que tindrien feina tota la vida; quan s'havia de fer un esforç extra no feien escarafalls, i quan venia l'estiu també els era permès de jaure algunes estones al sol.

Tot funcionava fins que va arribar el dia que va ser el principi de la fi. El dia que el rei de La Selva, que com tothom sap és el Lleó, va decidir treure's de sobre uns insectes molt molestos que li destorbaven el son amb els seu cri-cri: els grills. El rei va decidir que els grills que li fessin més nosa viurien al formiguer, allà podrien organitzar les formigues, i potser començar alguna nova activitat. I a canvi els grills percebrien un bon pessic del gra recollit. És ben sabut que els grills que fan més soroll també són els més ganduls, molt cri-cri, i poc pencar. Però tanmateix, es van adaptar prou bé com a directors al formiguer: en poc temps van contractar les marietes de subdirectores, i aquestes van envoltar-se dels centpeus que eren els seus assistents. Hi va haver un moment que per cada formiga hi havia dos directors, tres sotsdirectors i quatre assistents de direcció. A més, sovint es veien obligats a recórrer a tercers (generalment escarbats) a qui subcontractaven informes de direcció del formiguer: com fer túnels amb giragonses, o com apilar el gra a l'hivern per la primavera i desapilar-lo quan arribés l'estiu.

L'acord entre el rei de la Selva i els grills va ser fructífer per ambdues parts. Durant anys i anys els lleons van viure tranquils, i els grills es van engreixar. El problema va arribar quan els hiverns van començar a ser molt secs i el gra va començar a escassejar. I aquí és on entra la nostra Formiga Amiga.

(continuarà)