dilluns, 3 d’agost del 2009

Tornant quan tothom marxa


Quan s'acaben les vacances, una té un sentiment de buidor, una petita angoixa per haver de tornar a la qüotidianitat, pel saber que l'estiu és l'excepció i no la norma a la vida. Quan surto d'un concert del Bruce passa quelcom semblant. Ja està, ja ha passat, tots els preparatius, les cues, els nervis, l'emoció, reposen a la base del record del concert.

Avui se m'acaben les vacances, i a més torno del concert del Bruce a Santiago. No podria estar més cansada. Se m'acumulen les fotos per veure, les trucades a fer, la roba per rentar. Però no tinc ganes de res d'això. Poso el Working on a Dream i m'estiro al sofà amb l'ordinador a sobre, a escriure per reflexionar uns minuts.Han estat de les millors vacances de la meva vida, amb un viatge espectacular a Argentina i el final apoteòsic del Boss. Demà torno a la feina, i fa mandra, però és agost, i tothom sap que treballar a l'agost és un regal. Amb una mica de sort m'espera poca feina, i força esport per cremar els alfajores.

5 comentaris:

  1. Ei! Ben tornada!! ahir vaig deixar un comentari, però veig que ara no hi és, misteris de l'hiperespai insondable, suposo.
    Com va el genoll?

    ResponElimina
  2. Ja passa això que s'esborri el que un escriu... :)
    Els genolls una mica millor, almenys puc dir que no m'han desgraciat les vacances. A veure què diu la trauma dilluns. Ah, i ja és oficial, deixo el córrer per la bici! a veure què... Gràcies per l'interès guapa

    ResponElimina
  3. De res! jo tampoc corro encara :(

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Sanes aportacions