Carta al Quinqui del barri

Benvolgut Sr.Quinqui,

Ja fa temps que tinc unes ganes boges de veure'l pel barri i tenir una xerradeta. És una llàstima que no ens trobem, deu ser cosa dels horaris de les respectives feines que no coincidim mai. Ni quan em roba les motos, ni quan em roba els cascs, ni quan em pren els seients de les bicis, ni tan sols quan va tenir la pensada de xuclar-me la benzina del dipòsit... allò sí que hauria estat digne de veure! Li escric perquè avui, que he hagut d'anar dues vegades seguides al Decathlón degut a la seva activitat continuada, és un dels dies que he pensat més en vostè i en el meu trist costum de pagar-ho tot. Jo és que sóc una mica imbècil, perquè pago tots els impostos, no robo mai a les botigues, si em tornen malament el canvi aviso, fins i tot tinc la voluntat de pagar tots els escuradents al Sagardi. La meva mare ja m'ho diu de tant en tant, que tinc un problema d'integrisme amb l'honestedat, però no me n'acabo de sortir. Així he pensat que potser li pot interessar el tracte comercial que li volia proposar. Sense entrar en detalls, m'interessaria aprendre l'art del caradurisme, perdre un parell d'escrúpols i potser aprendre a fent ponts al cotxe. A canvi podria dur-li la comptabilitat de la seva empresa, donar-li algun consell financer, o explicar-li quatre trucs de compravenda a l'Ebay per si té interès en legalitzar alguna línia de negoci.

A l'espera impacient de trobar-lo robant-me altra vegada qualque cosa que li pugui oferir.

Ben atentament el saluda,

Rosalita