La família de la Z té arrels a Buenos Aires. I poèticament, l'amor la du a Argentina. Qui hauria dit que, ella, que només sortia amb yuppies catalanets de la ceba, acabaria trobant el gust al sabor argentí com qui descobreix un cigaló que té tot el que li falta al cafè de sempre.
Qui hauria dit fa un any que coneixeria l'àvia del Terratrèmol, i li explicaria dinant la mateixa història que el seu nét li va explicar entre llençols. Igualment emocionada, les llàgrimes també l'amenaçaren amb avergonyir-la. Un cop superades les primeres frases en presentar-les: "pero nena, tu ya sabes hablar castellano?" i: "lo que no me gusta de los catalanes es que no quieren ser españoles", donant per fet que només era desinformació i distància, i considerant els vuitanta-cinc anys de la senyora, la Z va esquivar l'escull amb alguna frase diplomàtica, i a partir d'aquí tot va anar rodat. Fins i tot li sembla que a l'àvia li va fer força il·lusió el recull de contes d'en Folch i Torres que li va regalar.
Qui hauria dit fa un any que la Z tastaria la millor carn, i les empanadas més famoses (no només les salteñas, també les de la sogra). Qui hauria dit que la sogra seria millor fins i tot que les empanadas.
Qui hauria dit que els aires de Buenos Aires serien tan sans per l'amor. I finalment, qui hauria dit que aquella Nit de pura raça de fa tot just ara un any es convertiria en un aniversari; un feliç, feliç Aniversari.
Qui hauria dit fa un any que coneixeria l'àvia del Terratrèmol, i li explicaria dinant la mateixa història que el seu nét li va explicar entre llençols. Igualment emocionada, les llàgrimes també l'amenaçaren amb avergonyir-la. Un cop superades les primeres frases en presentar-les: "pero nena, tu ya sabes hablar castellano?" i: "lo que no me gusta de los catalanes es que no quieren ser españoles", donant per fet que només era desinformació i distància, i considerant els vuitanta-cinc anys de la senyora, la Z va esquivar l'escull amb alguna frase diplomàtica, i a partir d'aquí tot va anar rodat. Fins i tot li sembla que a l'àvia li va fer força il·lusió el recull de contes d'en Folch i Torres que li va regalar.
Qui hauria dit fa un any que la Z tastaria la millor carn, i les empanadas més famoses (no només les salteñas, també les de la sogra). Qui hauria dit que la sogra seria millor fins i tot que les empanadas.
Qui hauria dit que els aires de Buenos Aires serien tan sans per l'amor. I finalment, qui hauria dit que aquella Nit de pura raça de fa tot just ara un any es convertiria en un aniversari; un feliç, feliç Aniversari.
Qui sap quins "Qui ho hauria dit" podrem escriure l'any vinent?
Foto: les empanadas més famoses
Rosalita,
ResponEliminaL'avantatge d'Argentina és que és un país tan ric i amb tants recursos naturals que encara que els governants es passin el dia robant, només que descansin durant la nit el país es recupera. El fotut és que massa sovint els governants no descansen mai i llavors el país no té temps de recuperar-se. Això és el que em van explicar quan vaig aterrar a Buenos Aires per primera vegada, durant la curta presidència de M.Estela Martínez, i em va quedar gravat per sempre. Argentina, un gran país si no fos...
És graciosa la frase, llàstima que sigui literalment certa!
ResponEliminaSembla que els K han fet amb els famosos terrenys allò que els argentins fan tan bé per fer-se rics: comprar un argentí pel que costa i vendre'l pel que diu que val (ei, l'acudit me'l va explicar un argentí)
Jajajaja qui m'hagués dit a mi que acabaria casat amb una meravellosa dona de la República Dominicana.
ResponEliminaLa mateixa història explicada per la sogra a la cuina de casa i pel teu xicot entre llençols...feliç aniversari Rosalita.... que macu és l'amor... Ahhhh, i per cert, avisa quan arribis, creia que estaves desconectada i no t'he llegit cap d'aquests dies., les empanadilles només de veure-les a la foto ja se'm fa la boca aigua....saludus campiona isaluda de part meva l'afortunat!!!
Gràcies Noctas! què bé s'estava de vacances, amb la sogra i tot! :) per cert, em convideu uns dies per Palma? quina enveja! muack!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJajajaja qui m'hagués dit a mi que acabaria casat amb una meravellosa dona de la República Dominicana.
ResponEliminaLa mateixa història explicada per la sogra a la cuina de casa i pel teu xicot entre llençols...feliç aniversari Rosalita.... que macu és l'amor... Ahhhh, i per cert, avisa quan arribis, creia que estaves desconectada i no t'he llegit cap d'aquests dies., les empanadilles només de veure-les a la foto ja se'm fa la boca aigua....saludus campiona isaluda de part meva l'afortunat!!!
poly tanknatural cures for anxiety
Doncs a mi el Septembre m'encanta. L'Agost en canvi m'agrada encara més perquè estic de vacances!! Torno a ser a l'oficina...quina merda que no em toqui la loteria collons!!!
ResponEliminapersian rugSpace pens