diumenge, 10 de març de 2013

El Rusc


El dia que la marieta va rebre la trucada d'El Rusc no s'ho podia creure. Era el 13 de desembre, i va estar celebrant-ho quinze dies seguits. Poder marxar d'un formiguer en ruïnes, on només quedava esperar el dia de la demolició, on les seves ales començaven a patir distròfia per falta d'ús; i anar a parar a un Rusc d'última generació, amb cent-trenta abelles motivades i ben organitzades, ho considerava un autèntic luxe.

Sovint es recorda de la Formiga Amiga , i pensa en la injustícia que es viu al formiguer. Un formiguer perfectament rendible i enfonsat per una tropa de grills avariciosos, que s'han aprofitat de diner semi-públic de la Selva i han condemnat moltes famílies de formiguetes, que hi han treballat durant dècades. Tot en connivència amb els lleons de la Selva, naturalment. Una puta vergonya. Quan hi pensa, a la marieta li bull la sang. Tan de bo un dia dediquin un 30 segons al formiguer, i més d'un grill sigui condemnat a l'ostracisme, pensa. Podria haver-hi fet alguna cosa ella? Sap que existeix el tribunal antrifrau de la Selva, però la denúncia possiblement li hauria costat la carrera, i qui sap si més. S'estira les antenes davant la injustícia, però alhora és covarda, i no hi fa res.

Aquell formiguer és només un reflex en petit del funcionament de tota la Selva, pensa sovint. Tanmateix, ara que ha conegut El Rusc, i que és a prop de les abelles reines que hi manen, torna a tenir fe en els animals, i torna a somriure cada dia, a ser optimista. Hi ha una manera de fer que funciona, que fa que el Rusc sigui un centre altament rendible, eficient i per sobre de tot, alegre. I sí, a tot arreu hi ha algun grillat, però si impera el seny i mana la ètica, ja hi ha mig camí fet cap a l'èxit.

2 comentaris:

  1. Que bé que la marieta hagi trobat un lloc millor per créixer en tots els sentits!
    Sempre portarà dins la seva motxilla els records del formiguer i els maleïts grillats de la puta selva, perquè formen part de la seva experiència vital, però ben aviat aniran a parar ben al fons de la motxilla, amagats sota un munt de coses bones que trobarà al rusc, al costat de les abelles... I els records ja no li pesaran tant perquè s'haurà fet més forta.
    Una abraçada, marieta, i de passada també per l'amiga formiga... i per totes les formigues i marietes del món!!
    (Com trobem a faltar les teves lletres... Algú ho havia de dir!!!)

    ResponElimina
  2. Lídia! Moltes gràcies pel teu comentari! :-)
    Moltes vegades (i ara parlo només de feina eh!) m'han dit que les coses són com un les veu, com un se les pren...). Però hi ha vegades, com al "formiguer", que les coses són de veritat una Gran Vergonya, denunciable, i de presó. És difícil que les formiguetes enviem a un lleó a la presó, però vull creure que al final, algun dia... el karma ho equilibrarà tot.
    A banda d'això, ja sabem que l'important és la salut, l'amor, ... i les motos? ;-)

    T'envio una abraçada envoltada de Bon Karma!

    ResponElimina

Sanes aportacions