dimarts, 7 de juliol de 2009

Salut i Educació !


En els preparatius pel Gran Viatge, els meus esforços es centren a la recuperació del(s) genoll(s) i en conseguir una consulta preferent a l'especialista de la casa; avui torno a constatar la saturació del sector sanitari, on fins i tot quan trec la tarja VIP costa que em facin un forat. Mentre torno a l'oficina caminant a mig gas, penso en l'altra banda del sector públic que és clau per un país i que tampoc funciona com seria desitjable: l'educació. Sense conèixer les dues branques del sector públic, l'assistencial i la d'educació, un ja pot endevinar quin és el problema comú, i d'on ve.
Un panorama polític que fa pena i un finançament que fa plorar són, per aquest ordre les principals lacres per les institucions, per sobre de la mala gestió de recursos.

Recordo quan va sortir la llei del Dèficit zero, que obligava als Organismes públics a igualar pressupost encara que això fos matemàticament impossible (en part per la impossibilitat d'acomiadar funcionaris). La única solució que tenien algunes institucions era presentar el pressupost quadrat a base d'invenció d'ingressos. Què divertit era quan l'auditor arribava li preguntava al directiu on eren els invents de l'any, i l'altre es feia el boig fins que apareixien paperots que deien quelcom com: Ingrés, 1M€, per ordre de... i tan se val si signava Micky Mouse, perquè aquell paperot garantia l'equilibri pressupostari.

Les institucions pidolen a la seva mare Gene, i la mare té una butxaca buida i l'altra foradada. Ens passem el dia demanant menys del que és nostre, mentre podríem ser la quarta potència d'Europa si disposéssim de tots els nostres recursos. Després de pagar un impost revolucionari de la renta com per caure de la cadira em pregunto si els catalans podem ser més idiotes.

5 comentaris:

  1. Vols dir Rosalita...? no sé que pensar-ne d'això del finançament. Sempre tinc la impressió que tot va malament i encara anirà pitjor. I això governin uns o els altres., hi hagi independència o no n'hi hagi....en fi avui estic un pel imbèci...què hi farem...saludus

    ResponElimina
  2. És ben clar que sí, que encara se'n pot ser més d'idiota. Com? acceptant la kqueta que ens donaran o bé, i no sé què és pitjor, negant l'existència de l'expoli.
    I d'aquests, n'hi ha molts!!

    ResponElimina
  3. No ho sé Noctas, cada any que passa, enlloc de pensar que sóc massa radical penso que ho som massa poc... avui he vist en Joan Solà a la tele i crec que a tots ens falta una mica més de convenciment en nosaltres mateixos (els catalans)...

    Roseta, suposo que sí! a vegades fins i tot em fan sentir una "ultra"... i sense obrir la boca...

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Sanes aportacions