divendres, 26 de juny del 2009

Breu crònica d'una patologia crònica

A banda de la indefensió que experimenta davant els hostils imperis alienígenes, la Senyora torna a ser atacada per la crònica lesió del genoll, que la té prostrada, inutilitzada, i força desanimada.

S'imagina la resta dels seus dies sense esport i la magnitud de la tragèdia l'aclapara. Fa quatre passes mig ententinades i el dolor la doblega. Cagonlagranputa! (diu la Senyora poc fina entre llàgrimes), vendria l'ànima al diable per tornar a córrer! Dit i fet, torna a la consulta del traumatòleg que li feia proposicions més tocòloques que ortopèdiques. Ufff - va dir ell-, la condropatia rotuliana se t'ha aguditzat, però pots fer vida normal. Esport també?!- s'il·lusiona ella-. Nooooo, dona, on vas a parar! I una mica de bici, o...? -últim intent de la Senyora- Res de res -talla ell-. Hòstia, doncs on és la vida normal?!?

I passen els dies, i la indefensió es transforma en preocupació i ofuscació. Com faré el gran viatge de l'any així?

(continuarà)

11 comentaris:

  1. Vinc des del teu antic blog a la Coctelera i tinc l'honor de ser el que faig el primer comentari en aquesta nova aventura. Jo també vaig fer el canvi a Blogger des d'una altra plataforma i n'estic força satisfet, almenys de moment ;-)
    I ànims, no et deixis vèncer per la maleïda malaltia (i ja sé que això costa menys de dir que de fer)

    ResponElimina
  2. Rosalita,
    Ja que no sóc el primer en deixar-te un comentari, de moment només et dic benvinguda a can blogger!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies senyors! És bona cosa poder tenir tot l'ambient en català. M'he decidit ara que per desgràcia em sobra el temps davant de l'ordinador...

    I bé, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra...

    ResponElimina
  4. Ostres, noia!!! com t'entenc!!! jo porto una temporada que quan no és un nap és una col i fa un munt de temps que no puc córrer al 100%.
    Has provat la natació? Hi ha qui la troba avorrida, però com a mínim, si nedes bé, segur que no et fas mal enlloc. És la meva assegurança "de vida".

    ResponElimina
  5. Roseta, gràcies pel suport, la veritat és que els corredors som uns grans incompresos. Ahir el traumatòleg em va dir que si no fós per aquesta "mania meva de córrer" (!!!) estaria bé... el molt ...! I la natació, per desgràcia no m'atreu en absolut, a mi m'agrada suar de debò...
    En canvi estic considerant comprar-me una bici i "canviar-me la samarreta"...

    ResponElimina
  6. Doncs sí que és veritat!! jo tinc una amiga fisio que quan la vaig a veure perquè m'he fet mal corrent ja aixeca la cella, com pensant això mateix, que sóc beneita de tant voler córrer.
    A mi, la bici no m'atrau gens....4 punts a la barbeta quan tenia 16 anys m'hi van fer agafar certa desconfiança.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Ostres, noia!!! com t'entenc!!! jo porto una temporada que quan no és un nap és una col i fa un munt de temps que no puc córrer al 100%.
    Has provat la natació? Hi ha qui la troba avorrida, però com a mínim, si nedes bé, segur que no et fas mal enlloc. És la meva assegurança "de vida".transfer factor recallmetal vents

    ResponElimina

Sanes aportacions