dijous, 20 de setembre del 2012

Tècniques d'entrevista ( I: La Tècnica Superman)


Avui parlarem d'un dels primers problemes que es troba l'individu que té una feina, però en busca una altra. Quan en la feina actual va vestit d'allò que els yuppies en diuen casual, o sigui, mig (in)formal; i ha d'acudir a l'entrevista clàssicament formal, es troba amb un petit dilema: anar sobrevestit a la feina, o anar menys arreglat del compte a l'entrevista. Anar a la feina habitual amb vestit si no t'hi esperen és molt incòmode, fa passar nervis innecessaris perquè canta com una cloïssa. I sota cap concepte es pot anar a l'entrevista amb texans [evidentment aquesta afirmació varia amb el sector, però d'altra manera el procediment que s'explicarà no tindria sentit].

Aquí és on entra en joc una tècnica que he desenvolupat de manera quasi científica en els darrers mesos i que s'anomena la Tècnica Superman. La norma és anar vestit a tot arreu com cal. Per això, s'ha de planificar bé la roba: si hem de vestir casual a la feina, escollirem una camisa amb els texans. La roba d'entrevista (preferiblement vestit de pantaló) es deixa en una bossa a banda. [Els complements que combinen amb la roba formal -arracades, mocador si s'escau, etc.- els hem de dur ja posats]. El segon pas, és guardar acuradament la muda durant el dia. Si el candidat va en cotxe/moto, ho té més fàcil, perquè pot deixar l'americana i/o els pantalons, a la maleta, i oblidar-se'n fins l'hora de l'entrevista. Si no, passem al plan B: la bossa [recomanable les bosses de cartró grans] ha d'amagar-se (sota la taula, sempre) en arribar a la feina, i cas que un dia per casualitats de la vida ens enxampin, dir que és un vestit que durem a la tintoreria [atenció, les excuses, en general, no són repetibles].

En el moment de sortir cap a l'entrevista, depenent del temps que tinguem i sobretot d'on estigui ubicada l'empresa, triarem el lloc pel canvi de roba. Si l'entrevista és al centre de la ciutat, és recomanable mirar d'arribar quinze o vint minuts abans, i buscar un bar proper per canviar-se al bany i fer un tallat (descafeïnat). [En relació al tema de sortir amb temps, entraria en joc una altra tècnica important: la Tècnica Escapisme, que tractarem en un altre apartat]. La situació és un pèl més complicada quan s'ha d'anar a polígons amb la moto. En aquest cas, és millor canviar-se abans d'arribar-hi. Per experiència pròpia desaconsellaria canviar-se a l'ascensor de la feina actual en el moment de baixar. Però aquí cadascú...

dimarts, 4 de setembre del 2012

L'efecte papallona d'Stephen King

Professor de secundària que a través d'un forat del temps es desplaça a l'any 58, decideix evitar l'assassinat de Kennedy, i passa uns quants anys d'incògnit, preparant el terreny, vigilant a Oswald i donant voltes a les teories conspiracionistes. Aquest és l'argument, i sent d'Stephen King, el rei de l'ambientació, quasibé sembla que pots olorar l'ambient dels 60. Molt i molt grata la sorpresa del gir en el registre de King, que en els últims anys, després d'acabar la magnífica saga de La Torre Oscura, s'havia perdut una mica fent equilibris en novel·letes de pseudo-acció. A 11/22/63 sembla que ha reprès el fil d'una bona novel·la, i s'ha deixat anar mesclant història i ficció magistralment, tant, que ningú sabria dir on és la línia.


 
Com jugaria l'efecte papallona si canviéssim un gran fet històric del passat? Viuríem en un altre món? Segurament no trobarem el forat del professor, així que ens haurem de plantejar canviar el futur des del present...